En referència a l’article publicat el dissabte 3 de febrer Una central geotèrmica a Llucmajor? l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB) voldria fer unes puntualitzacions:

De caire històric:

Els primers estudis es vàren realitzar el segle XIX sobre les aigües termals de Sant Joan de la Font Santa, a Campos; i més concretament sobre les seves propietats minero-medicinals, ja que la circulació en profunditat i la temperatura que hi assoleix l’hi donen una composició química característica. En el cas de Sant Joan de la Font Santa, també la presència d’aigua salada d’origen marí.

El punt de partida del coneixement sobre geotermalisme  a les Balears és el PROYECTO DE INVESTIGACIÓN GEOTÉRMICA PRELIMINAR DEL PIRINEO ORIENTAL, ZONA MERIDIONAL DEL PRELITORAL CATALÁN E ISLAS BALEARES. VOL. 3. Estudio geotérmico preliminar de Baleares. Instituto Geológico y Minero de España(IGME) 1984, a on es confirma a partir de les dades de l’estructura geològica ja disponibles llavors i de l’anàlisi hidroquímica  d’aigües subterrànies, gasos i isòtops, que les dues zones d’interès es centren a Llucmajor i Campos.

El primer estudi hidrogeològic de detall de la zona de Llucmajor es realitzat per l’empresa Hidroma l’any 1992 ,arran de la petició de delimitació d’un perímetre de protecció al voltant del pou de Son Gall situat al S de LLucmajor, amb vistes a la declaració de la seva aigua com a minero-medicinal, en el marc d’un projecte de capital  privat. Aquest pou captava aigua a 48-50ºC de manera constant, a una fondària d’uns 120m. Altre estudi similar per a un pou a la zona de Païssa (aprop de Campos) va mostrar una estructura semblant a la de Llucmajor.

De caire tècnic:

Les dades obtingudes a aquests estudis hidrogeològics es vàren cedir per a la realització l’any 2002 de l’informe de l’IGME  en conveni amb la Conselleria d’Innovació i Energia esmentat a l’article, i els autors formaren part de l’extens equip que hi treballà. Aquest informe valora per primera vegada les possibilitats de captar el recurs geotèrmic com energia renovable.

L’informe de 2002 va concloure que l’aigua captada a Llucmajor amb temperatura de sortida de 50 ºC sorgia, pujant a través de la falla, d’un aqüífer profund a més de 700 m de fondària, a 80-90 ºC.

Cal recordar que els recursos geotèrmics es clasifiquen en funció del seu nivell tèrmic:

Alta temperatura (superior a 150ºC), permet transformar directament el vapor de l’aigua en electricitat.

Mitja temperatura (entre 90 y 100ºC), la conversió vapor-electricitat es produeix amb un rendiment menor i s’ha de fer mitjançant un fluid volàtil,  facilitant aplicacions tèrmiques en el sector industrial i residencial.

Baixa temperatura (entre 30 y 90ºC), el seu contingut calorífic es insuficient per a fabricar electricitat,  però sí és adient per a calefacció d’edificis i en determinats processos industrials i agrícoles.

Molt baixa temperatura (inferior a 30ºC), només es pot captar el recurs amb una  bomba geotèrmica, per a calefacció, refrigeració o ACS d’ús domèstic. La captació de calor latent contingut al subsòl i provinent de les capes internes de la Terra es fa mitjançant una bomba de calor, la qual genera calor a l’hivern (el subsòl està més calent que l’aire) i fred a l’estiu (el subsòl es troba més fred que l’aire).

Per tant, les possibilitats de fer-hi una central de generació elèctrica a partir d’energia geotèrmica a Llucmajor no sembla viable ja que el recurs disponible és de baixa temperatura. 

El recurs de baixa temperatura, com l’aigua captada pels pous de Llucmajor, s’ha utilitzat directament per a calefacció d’hivernacles a la zona i a una indústria del poble (fàbrica de plaques de guix), amb els seus propis pous d’extracció. 

El boom de què parla l’article,  de geotèrmia per a ús particular és per a la captació del recurs de molt baixa temperatura, amb  dos sistemes:

Mitjançant sondes de captació de calor  enterrades de manera horitzontal o vertical (cicle tancat). Aquest tipus de captació no utilitza aigua subterrània, capta el recurs  directament del terreny.

L’altre sistema d’aprofitament del recurs geotèrmic de baixa temperatura es coneix com de cicle obert i capta aigua subterrània amb un pou d’extracció, aquesta circula i una vegada emprada, el mateix cabal extret torna a l’aqüífer per injecció a un altre pou. No hi ha consum d’aigua.

Les afirmacions fetes pel responsable de l’IGME no són certes ja que hi ha una planificació general sobre l’explotació de les aigües subterrànies, es fa des del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

A la captació de geotèrmia de cicle tancat no hi intervé aigua, encara que segons les característiques del terreny s’haurien de valorar posibles interferències amb els aqüífers.

La captació de cicle obert no consumeix aigua, el mateix cabal que surt torna a entrar, però canvia la seva temperatura. El Pla Hidrològic regula com s’han de fer les perforacions ja que moltes d’aquestes captacions es fan a la costa per a refrigeració d’hotels. El PHIB prohibeix expresament captar a la franja costanera aigua subterrània  que no sigui de qualitat equivalent a la de mar, per evitar la intrusió marina.

Per tant, les captacions per a geotèrmia no tenen cap influència en el consum de recursos hídrics en el context de sequera.